Front de Romania

Front de Romania

Primera Guerra Mundial Campanya dels Balcans
Tropes romaneses en el camp de batalla de Mărășești, 1917
Tipus	country in World War I (en)
Data	Del 14 d'agost de 1914 al maig de 1918; 10 de novembre de 1918 a l'11 de novembre de 1918
Lloc	Romania
Resultat	Maig de 1918: victòria de les Potències Centrals (Tractat de Bucarest) Novembre de 1918: victòria dels Aliats (Tractat de Versalles, Tractat de Saint-Germain-en-Laye, Tractat de Neuilly, Tractat de Trianon)
Bàndols
Aliats: Romania Sèrbia[15] França Imperi Rus Voluntaris de Transsilvània i Bukowina Potències Centrals: Bulgària Àustria-Hongria Imperi Alemany Imperi Otomà
Comandants
Ferran I Constantin Prezan Alexandru Averescu Eremia Grigorescu Ion Dragalina Ioan Culcer Artur Văitoianu Constantin Coandă Aristide Razu Ion Antonescu Aleksei Brusilov Andrei Zayonchkovski Dmitry Shcherbachev Alexander Kerensky Milenko Milicievici Henri Mathias Berthelot Erich von Falkenhayn August von Mackensen Nikola Zhekov Panteley Kiselov Stefan Toshev Franz Conrad von Hötzendorf Arthur Arz von Straussenburg Mustafa Hilmi Pasha
Forces
1916:[1] 658.088 30.000 20.000 1.600 1917:[2] 400.000 1.000.000 1.000+ 750.000[3] 143.049 (1916)[4] 20.000 (1916)[5] 39.000 (1917)[6]
Baixes
535.700[7] 335.706 morts 120.000 ferits 80.000 capturats 50.000 9.000 3.000 morts 6.000 ferits 500 1 vaixell torpediner enfonsat Total: 595.000 baixes 191.000[8][9] 5.479[10] 30.250[11][12][13] 20.000[14] 1 monitor fluvial enfonsat 1 submarí enfonsat Total: 247.000 baixes
Entre 330.000 i 430.000 civils romanesos van morir per causes relacionades amb la guerra entre 1914 i 1918[16]

El Front de Romania va ser part de la Campanya dels Balcans de la Primera Guerra Mundial, on es van enfrontar Romania i Rússia contra els exèrcits de les Potències Centrals. La lluita va tenir lloc des de l'agost de 1916 fins al desembre de 1917, en la major part de l'actual Romania, incloent Transsilvània, que formava part de l'Imperi Austrohongarès en aquell moment, així com el sud de Dobrudja, que actualment és part de Bulgària.

Malgrat l'aliança entre Alemanya i Àustria-Hongria, Romania va romandre neutral quan va esclatar la guerra a l'agost de 1914.^[17] Malgrat això, tots dos bàndols van tractar d'atreure el país amb promeses territorials, competició en la qual la Triple Entesa gaudia d'avantatge al poder oferir Transsilvània i Bucovina.^[17] L'objectiu dels mandataris romanesos era completar la «unió nacional» mitjançant l'obtenció dels territoris amb població de parla romanesa, fonamentalment Transsilvània, Bucovina i el Banat.^[18] Després de dos llargs anys de neutralitat, a l'agost de 1916, Romania va accedir a entrar en guerra en el bàndol de la Triple Entesa a canvi de grans concessions territorials.^[19] El país entrava en guerra del bàndol que creia que aviat arribaria a la victòria.^[20]

Les forces romaneses van penetrar a la desitjada Transsilvània austrohongaresa, una regió amb majoria de població romanesa, però la ràpida declaració de guerra de Bulgària va fer que l'alt comandament detingués l'avanç dels exèrcits del nord-oest i perdés la iniciativa militar, que va quedar en mans de l'enemic, dirigit per dos brillants caps alemanys: August von Mackensen i Erich von Falkenhayn.^[21] Les tropes romaneses eren valentes, però estaven mal armades i pitjor manades i van haver d'enfrontar-se a un enemic que els escometia en dos fronts: el transsilvà al nord-oest i el del Danubi al sud.^[21]

Entre mitjans de setembre i principis de novembre, von Falkenhayn va expulsar els invasors de Transsilvània i va penetrar a Valàquia, mentre que von Mackensen s'apoderava de gairebé tota Dobrudja.^[22] A finals de desembre de 1916, les Potències Centrals s'havien apoderat de tota Valàquia i Dobrudja.^[21] La intervenció que havia d'haver aplanat la victòria de la Triple Entesa va concloure en realitat en un gran daltabaix en una campanya que va durar només 140 dies.^[23] El govern romanès va haver de refugiar-se a Moldàvia, que encara romania sota el control dels Aliats, protegit per més de mig milió de soldats russos.^[21] Tan sols l'auxili rus i el gelat hivern de 1916-1917 va permetre frenar els exèrcits de les Potències Centrals en els límits de Moldàvia.^[24]

Però a l'estiu de 1917, el recuperat exèrcit romanès, amb una mica d'ajuda russa, va aconseguir diverses victòries defensives i desbaratar l'intent de les Potències Centrals d'apoderar-se també de Moldàvia.^[25] La radicalització de la Revolució d'Octubre va canviar la situació; Romania no només va perdre el suport de les divisions russes, imprescindible per defensar el front, sinó també la seva única font de subministraments militars.^[26] Romania, gairebé completament envoltada per les Potències Centrals, es va veure obligada a abandonar la guerra i va signar el Tractat de Bucarest amb les Potències Centrals al maig de 1918.

El 10 de novembre de 1918, just un dia abans de l'armistici alemany i després que la resta dels països de les Potències Centrals ja havien capitulat, Romania va tornar a entrar en la guerra.

Uns 220.000 soldats romanesos van morir, al voltant del 6% del total de soldats Aliats morts.